CATAC-CTS

Que la incompetència espanyola no tapi la incompetència catalana. Ben nostra, ben catalana, ben incompetent. Un exemple magnífic, el vergonyós afer de les ajudes als autònoms. Tenim 100 alts càrrecs públics de l’administració amb el mandat caducat. Tenim una televisió sense canal infantil. Tenim nepotisme, portes giratòries, i sindicats d’esquerres que han enviat la gent a tenir plans de pensions privades amb la Caixa. Tenim cervells fugint del país català, no de l’espanyol… Volem tenir tot el poder per evitar aquella frase tants cops certa, i tants cops falsa, simple catifa on amagar-nos la brutícia: “No, això és culpa de Madrid”.

Parlem amb el cap de l'UCI del Consorci Sanitari de Terrassa, Alfons Arizméndi, per saber l'incidència de la Covid-19 al centre en aquesta segona onada. Els ingressats per Covid-19 a Terrassa es mantenen per sota de 200 mentre les morts es disparen: 31 en set dies.

Madrid dispone de 2.450 camas hospitalarias menos por las plantas cerradas, mientras fondos buitre se llevan miles de millones de euros. El modelo de gestión de los hospitales madrileños se basa en la opacidad y en unos contratos "hipoteca", PFI o PPP

L'antropòleg Josep Roca Guerrero reflexiona sobre el discurs que la classe política i els mitjans de comunicació estan estenent amb el pretext de combatre la COVID-19 i assegura que invoca els espectres sanitaris amargs del feixisme i del colonialisme, és a dir l'eugenisme i l'imperialisme higiènic, respectivament. Seria bo recordar-nos que les vides abans de salvar-les ha de valdre la pena viure-les.